L'altre dia uns amics em convidaren a una presentació fallera. En aquesta, després del sainet i de l'exaltació, sonà l'Himne Regional Valencià. Cert és que mai li he tingut cap estima considerable, un cant creat a l'any 1909 per celebrar l'Exposició Regional Valenciana i exaltar diferents figures, però mai amb la idea de convertir-se en la nostra senyal d'identitat. Entre aquestes figures destacades, el rei Alfons XIII i Teodor Llorente (a qui literalment el coronaren). Acordem el lector i jo que no estem parlant doncs dels dos màxims defensors de la cultura valenciana. Els seus creadors, José Serrano com a compositor i Maximiliano Thous com a lletrista, passaren la prova de foc davant el monarca qui, emocionat de que el poble valencià ofrenara noves glòries a Espanya (i més en un moment de necessitats nacionals com era el problema d'Àfrica), va demanar que es repetira. Els valencians començàvem a reafirmar la nostra existència, a ser esclaus de les nostres pròpies paraules.
Al 1925, en una necessitat imperiosa (mai millor dit) de reafirmar la pàtria dels valencians (l'espanyola) i la de la resta dels ciutadans, l'Himne Regional, nascut per a un esdeveniment concret, que tenia una durada concreta a la zona de l'Alameda de València, es convertí per voluntat de la classe alta valenciana en Himne de la Regió, no sense enfrontaments amb un nou nacionalisme valencià que començava a prendre forma i inclús amb Primo de Rivera, qui prohibí que la gent s'alçara per cantar-lo i institucionalitzà la idea de que precedira a l'himne estatal (que no seria massa provocador?). I així han anat passant els anys fins arribar el passat dissabte, quan tota una gentada s'alçà de les cadires i començà a cantar a cor a favor de la glòria a la pàtria.
Hauré de reconèixer ací que, mentre sonava l'Himne, jo també estava de peu, sí, és cert.
Recolzat a la barra, fent-me una cervesa i obviant tan trista estampa.
Foto: Tomás Trenor, president de l'Ateneu Mercantil de València. Màxim impulsor de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.
Bibliografia: PÉREZ MORAGÓN, Francesc. Himnes i Paraules. Misèries de la Transició Valenciana, Ed. Afers, Catarroja, 2010.
Els catalans som complicats, però els valencians ens guanyeu. Aquesta duplicitat que ens han posat dins el cap al final ens fa parar bojos. Però a València molta gent té el cap això de 'regió', i a Catalunya la cosa ha canviat una mica. I què més voldríem que canviar el nostre himne, però de moment encara ens queden cadenes que segar.
ResponEliminaMolt bon article. I molt necessari.
ResponElimina